Jugar-s’hi la vida

Al carrer del Carme, un narcopís gestionat per una colla de joves nòrdics es converteix en l’epicentre d’un succés tràgic quan una parella de Mossos, perseguint un camell fugitiu, descobreix al pis del damunt dos cossos —un noi jove i una dona gran— aparentment electrocutats enmig d’una destrossa inexplicable. La troballa obre una investigació que es complica de seguida: l’anàlisi forense revela que el mort pertany a una nissaga influent, i el comissari Carmany, encara adaptant-se a la seva nova destinació a Ciutat Vella, activa un protocol de confidencialitat per evitar que el cas es filtri a la premsa abans d’hora, escaldat per l’experiència recent d’una altra crisi mediàtica.

En paral·lel, els vells coneguts Comas i Sol assisteixen a un homenatge acadèmic a l’Institut d’Estudis Catalans en memòria dels escriptors morts l’anterior diada de Sant Jordi, entre ells l’amic íntim del Comas, Màrius Serra. L’acte, carregat de solemnitat que a ell li resulta insofrible, esdevé un mirador des d’on la colla capta els primers rumors sobre l’incident del carrer del Carme, que aviat es transformen en una allau d’especulacions al bar de barri on es reuneixen periodistes de totes les redaccions. Mentrestant, el Comas prepara la reunió decisiva amb un magnat brasiler que pot determinar el futur internacional del festival de jocs que dirigeix.

Amb un pròleg al·legòric sobre un escombraire i un pallasso que anticipa el to entre grotesc i tràgic de la resta del relat, l’obra combina crònica urbana, sàtira sobre el gremi editorial i periodístic, i intriga policial per retratar un Barcelona convuls, on el crim, la reputació i el rumor s’entrellacen als carrers estrets de Ciutat Vella.